Documento sin título

La pintura, siempre fresca, es una simbiosis de onírica intuición y maestra sabiduría, una insaciable
búsqueda, una evolución contínua, fruto de una inspiración sin límites. En su extenso «currículum»
las exposiciones, con gran cantidad de premios y distinciones, se contabilizan por centenares a caballo
entre América y Europa.
En su sorprendente cosmografía surrealista hallaremos presencias del Bosco a Dalí, de las catedrales
del medioevo a las arquitecturas futuristas de las modernas megalópolis, siempre con un magistral e
impecable dominio del dibujo, extensivo al mundo de la ilustración, campo importante en su quehacer
artístico, pues cuenta con un gran número de colaboraciones en libros, sucesivas ediciones de El
Quijote, entre otros, en revistas y en periódicos, así como con carteles para diversas asociaciones y
entidades públicas.
Sopetrán Domènech emite su mensaje, a veces descriptivo, violento a veces..., plácido o desgarrador,
crítico, onírico, realista, alienante o cuerdo..., con un lenguaje cargado de lirismo, poesía y melódica
musicalidad, sin estridencias.
Sus obras contendrán las más amargas hieles en composiciones elaboradas con dulces mieles. En sus
críticas puede ser implacable, pero siempre tratará de no herir al espectador respetando su presunta
inocencia.

G.D.P.
La pintura, sempre fresca, és una simbiosi d’onírica intuïció i saviesa mestra, una insaciable recerca,
una evolució continua, fruit d’una inspiració sense límits. Al seu extens currículum les exposicions,
amb un gran nombre de premis i distincions, es compten per centenars a cavall entre Amèrica i
Europa.
En la seva sorprenent cosmografia surrealista hi trobarem presències del Bosco a Dalí, de les catedrals
de l’edat mitjana a les arquitectures futuristes de les modernes megalòpolis, sempre amb un magistral
i impecable domini del dibuix, extensiu al món de la il·lustració, camp important en el seu quefer
artístic, puix compta amb un gran nombre de col·laboracions en llibres, successives edicions d’El
Quixot, entre d’altres, en revistes i en periòdics, com també amb cartells per a diverses associacions
i entitats públiques.
Sopetrán Domènech emet el seu missatge, a vegades descriptiu, en altres violent..., plàcid o destructor,
crític, oníric, realista, alienant o assenyat..., amb un llenguatge carregat de lirisme, poesia i melòdica
musicalitat, sense estridències.
Les seves obres contindran les penes més amargues en composicions elaborades amb dolces mels.
En les seves crítiques pot ser impecable, però sempre tractarà de no ferir l’espectador i respectarà la
seva presumpta innocència.

G.D.P.
Her always cool painting is a symbiosis of oneiric intuition and expert wisdom, an insatiable search, a
constant evolution, that is the result of her unlimited inspiration. In her long “curriculum” the
exhibitions, in which she usually receives lots of prizes and awards and which count for hundreds, are
halfway between America and Europe.
In her surprising surrealist cosmography we find the presence from el Bosco to Dalí, from the medieval
cathedrals to the futurist arquitecture of the modern megalopolis, all this with an impeccable
mastery of drawing, applied to the world of illustration, important field in her artistic work; she has
collaborated in books, successive editions of el Quijote among others, magazines and newspapers as
well as posters for different associations and public organizations.
Sopetrán Domènech gives her message, sometimes descriptive, sometimes violent..., calm or heartrending,
critical, oneiric, realistic, sane or insane..., with a language full of lyricism, poetry and
melodic musicality, without shrill.
Her works contain the bitterness but are drawn with the sweetest means. She can be relentless in her
critics but she will always try not to hurt the spectator, respecting his alleged innocence.